Contacte Andreu Fàbregas-Tel:657535071 Mail: andreujazz@gmail.com

Prog.1 Temp.2014-2015




slideshow | Viewer



La nostra primera part del programa contara amb la presencia de la Big Band de Dave Holland i el seu àlbum Overtime. Seguirem amb la gran diva del Jazz , la Ella Fitzgerald recordant dos moments memorables de la seva carrera com van ser el concert de Berlin del 1960 i l'àlbum These are the Blues. Encetarem la darrera proposta del pianista Ismael Dueñas, Pianisme Il·lustrat i el darrer àlbum del quartet Walk Tall i el tema Mode Joe.Tancarem el programa amb l'àlbum que va servir de presentació al gran Trompetista Nicholas Payton con a sideman, the Dark Side of Dewey del bateria Carl Allen.





2º HORA CONCERT ELLA FITZGERALD

Ella Fitzgerald at Montreux JazzFestival, June 22, 1969 with THE TOMMY FLANAGAN TRIO.

Tommy Flanagan (p), 
Frank De La Rosa (b), 
Ed Thigpen (d)

Tracks
1. Give Me The Simple Life
2. This Girl's In Love With You
3. I Won't Dance
4. A Place For Lovers
5. That Old Black Magic
6. Useless Landscape
7. I Love You Madly
8. Trouble Is A Man
9. A Man And A Woman
10. Sunshine Of Your Love
11. Well Alright Okay You Win
12. Hey Jude
13. Scat Medley
14. A House Is Not A Home?

BIOGRAFIA ELLA FITZGERALD

Ella Fitzgerald, va néixer el 25 d'abril de 1917 a Newport New (Virginia) i musicalment va començar el seu camí quan el 21 de novembre de 1934, animada per la seva mare, es presenta a concursar com a ballarina al cèlebre concurs "Amateur Night Show" que setmanalment organitzava el Theatre Apollo de Harlem. Quan li va toca sortir a escena paralitzada per la por, opta per posar-se a cantar. Tots els presents van quedar entusiasmats per aquesta jove de 16 anys que cantaba amb naturalitat, frescor, i a més amb un sentit del ritme envejable. La seva actuació és un autèntic triomf s'emporta el primer premi i té la sort que entre els presents aquella nit al Apollo, estava l'arranjador i saxofonista alt, Benny Carter que va quedar impressionat per aquella nena, Carter intenta convèncer primer a Benny Goodman, i després a Fletcher Henderson, perquè la contractin en la seva orquestra. Per fi, és el "geperut", Chick Web, qui es decideix a contractar-la. A partir d'aquí Ella Fitzgerald, va esdevenir la cantant habitual de la gran orquestra de Chick Web. A la mort d'aquet Ella Fitzgerald va decidir quedar-se a l'orquestra i a partir de llavors, aquella bigband, es va denominar, "La gran orquestra d'Ella Fitzgerald". En 1942, cansada del treball que suposava dirigir l'orquestra i cantar diàriament, dissol la formació. 

El seu camí es creua amb Louis Armstrong, amb qui gravarà uns discos memorables, i d'on aprèn el difícil art del "scat", deixant mostres impresionants d'aquest art en temes com: "Lady Be Good", "How High The Moon" o la seva primera versió de "Flying Home". A partir de 1949, entra en contacte amb Norman Granz, un empresari amant del jazz i que organitza per tot el món les famoses gires conegudes com el "JATP". Amb la "Jazz At The Philharmonic", actua amb els més grans instrumentistes del jazz a tot el món i aconsegueix que tota la crítica li reconegui amb el títol que ja sempre el va acompanyar: "First Lady Of Song" (Primera Dama de la cançó ). Va  signar el 1956, un contracte amb el segell Verve que la farà encara més popular si cap. 

Les seves trobades amb músics de jazz, van donar lloc a discos i enregistraments memorables. Les col · laboracions d'Ella Fitzgerald, amb les orquestres de Duke Ellington, o Count Basie, els tres discos que va gravar amb Louis Armstrong, o els seus àlbums amb Oscar Peterson, Tommy Flanagan, o Jimmy Rowles, acompanyada pel seu trio habitual, són autèntiques obres d'art. Però sense cap dubte, el llegat musical d'Ella Fitzgerald, està contingut en els discos titulats genèricament com "Song Books". Els "Song Books" d'Ella Fitzgerald, van ser gravats al llarg de vuit fructífers anys. Els llibres de música, van ser dedicats a: Cole Porter (1956); Rodgers & Hart (1956); Duke Ellington (1957); Irving Berlin (1958); els germans, Gershwin (1959); Harold Arlen (1961); Jerome Kern (1963) i Johnny Mercer (1964). 

Ella Fitzgerald va visitar Espanya diverses vegades. L'última d'elles va ser en l'estiu de 1983 durant els festivals de jazz de Vitòria i de Palma de Mallorca respectivament i de nou acompanyada pel seu trio amb el guitarrista, Joe Pass de convidat, va oferir un repertori acuradament escollit i manejat amb la perícia de una cantant de seixanta-sis anys d'edat. En tota la història del jazz, no ha existit una vocalista femenina que hagi pogut exhibir un "full de serveis" com la d'Ella Fitzgerald. Cantant insuperable de bigband, es troba igualment a gust en un context musical més reduït, en directe o en petits clubs, en trio amb el clàssic format de piano, contrabaix i bateria i ser a més la millor intèrpret de standars, balades, blues, cançons infantils o fins i tot de bossa-nova. 

Tots aquests moments màgics constitueixen un monument artístic del jazz vocal i formen part del llegat musical d'una de les més grans cantants de jazz, que sens dubte han donat la història. El mateix, Duke Ellington, si majestuós "Portrait of Ella Fitzgerald" retrat musical de la cantant, va titular un d'ells amb dues paraules que defineixen perfectament l'art d'aquesta dona excepcional: ".... Ella Fitzgerald està més enllà de qualsevol categoria ". Ella Fitzgerald, va morir el 15 de juny de 1996 La seva mort, malgrat ser esperada després d'una llarga malaltia, va deixar al món del jazz paralitzat i commogut. Amb la seva desaparició física, s'anava una cantant de jazz inigualable. Mai ningú va superar a Ella, en un escenari, ni hi haurà mai, una cantant de jazz que canti el "scat" com ella. La seva música, la seva veu acriaturada, la seva vitalitat, i la seva capacitat per a cantar swing, roman eternament entre nosaltres.

No deixis de visitar la web: www.apoloybaco.com on trobaràs aquesta i d'altres biografies.