Sonny Rollins: l'últim gran colós del saxo
tenor
El món del jazz va perdre el passat 25 de maig de
2026 una de les seves figures més importants amb la mort de Sonny
Rollins als 95 anys. Conegut universalment com el "Saxophone
Colossus", Rollins va ser un dels músics més influents de
la història del jazz modern gràcies al seu so monumental, la seva
extraordinària capacitat improvisadora i una creativitat
pràcticament inesgotable. Al llarg de la seva carrera va compartir
escenari i estudis amb gegants com Miles Davis, Thelonious Monk, Bud
Powell, Clifford Brown o Max Roach, convertint-se en una de les grans
veus del bebop i del hard bop.
Avui li rendim el nostre primer programa
d'homenatge amb enregistraments compresos entre el Maig del 1949 i el
Febrer del 1956 i extrets dels discos que us passo a referenciar:
Les seves primeres gravacions ja mostraven un
músic amb una personalitat excepcional. A "J J
Johnson's Jazz Quintets", Rollins dialoga amb el gran
trombonista J. J. Johnson amb una maduresa sorprenent per la seva
joventut. Els seus solos destaquen per la solidesa melòdica i per
una capacitat narrativa que ja el diferenciava de molts dels seus
contemporanis.
A "The Amazing Bud Powell",
el tenor es mou amb total naturalitat dins el llenguatge vertiginós
del bebop. Les seves intervencions aporten equilibri i lirisme al
costat del geni pianístic de Bud Powell, demostrant una gran
fluïdesa harmònica i un fraseig ple d'idees.
El disc "Sonny Rollins Quartet"
representa un pas important en la consolidació de la seva veu
pròpia. Aquí ja trobem un Rollins més segur, desenvolupant
llargues improvisacions construïdes amb una lògica impecable i una
gran riquesa rítmica. És el retrat d'un músic que està a punt de
convertir-se en una figura central del jazz dels anys cinquanta.
A "Sonny Rollins With The Modern Jazz
Quartet", la seva energia i espontaneïtat es combinen
perfectament amb l'elegància característica del Modern Jazz
Quartet. El contrast entre la contundència del tenor i la delicadesa
dels arranjaments crea moments d'una gran bellesa musical.
La seva col·laboració amb Thelonious
Monk a "Monk" és una de les
trobades més fascinants del jazz. Rollins comprèn com pocs
l'univers musical del pianista i respon als seus reptes harmònics
amb solos intel·ligents, plens d'enginy i d'una gran llibertat
expressiva.
A "Bags' Groove" de
Miles Davis, Rollins comparteix protagonisme amb alguns dels millors
músics del moment. Les seves improvisacions destaquen per la seva
força, la seva imaginació i una capacitat única per construir
discursos musicals coherents a partir de motius aparentment senzills.
Finalment, a "At Basin Street"
de Clifford Brown i Max Roach, trobem un Sonny Rollins en estat de
gràcia. El seu saxo tenor manté un diàleg brillant amb la trompeta
de Clifford Brown, oferint alguns dels millors moments del hard bop
primerenc. La combinació de virtuosisme, swing i profunditat
emocional converteix aquest enregistrament en una autèntica joia.
Tots aquests discos documenten l'evolució d'un
músic extraordinari que acabaria convertint-se en una de les figures
més respectades i admirades de tota la història del jazz. Amb la
seva desaparició s'apaga una de les últimes grans veus de l'edat
d'or del jazz, però el seu llegat continua viu en unes gravacions
que segueixen sent una font inesgotable d'inspiració per a músics i
aficionats d'arreu del món.
Escolta'l a Ivoox
Escolta'l a Spotify
