P-1238-Camps d'estiu 6-2024
P-1237-Camps d'estiu 5-2024
Com tots els estius el nostre Camps de Cotó pren de nou la fórmula de posar una sèrie de temes escollits per l'Andreu Fàbregas ometen els seus intèrprets i un bloc amb informació sobre la història del jazz. En aquesta ocasió al programa d'avui fem un repàs als blocs de locució recordant i parlant sobre grans Estàndards de la Historia del jazz.
P-1236-Camps d'estiu 4-2024
En aquesta ocasió al programa d'avui fem un repàs als blocs de locució recordant i parlant sobre grans Estàndards de la Historia del jazz.
P-1235-Camps d'estiu 3-2024
En aquesta ocasió al programa d'avui fem un repàs als blocs parlats recordant les efemèrides mes importants de la nostra història, i que avui pertanyen al període compres entre els anys 1961-1998.
P-1234-Camps d'estiu 2-2024
Com tots els estius el nostre Camps de Cotó pren de nou la fórmula
de posar una sèrie de temes escollits per l'Andreu Fàbregas ometen
els seus intèrprets i un bloc amb informació sobre la història del
jazz.
En aquesta ocasió al programa d'avui fem un repàs als
blocs parlats recordant les efemèrides mes importants de la nostra
història, i que avui pertanyen a la dècada dels 50’
P-1233-Camps d'estiu 1-2024
Com tots els estius el nostre Camps de Cotó pren de nou la fórmula de
posar una sèrie de temes escollits per l'Andreu Fàbregas ometen els seus intèrprets i un bloc amb informació sobre la història del jazz.
En
aquesta ocasió al programa d'avui fem un repàs als blocs parlats
recordant les efemèrides mes importants de la nostra història, i que
avui pertanyen a les dècades dels anys 20-30 i 40.
P-1232-Els genis del jazz clàssic conviuen amb el Bebop el 1946
Sense cap dubte l'arribada del Bebop de la mà de Charlie Parker i
Dizzy Gillespie, entre d'altres, va suposar un canvi substancial en
els conceptes estilístics imperants fins aleshores a la daurada
època del swing. La segona guerra mundial on van entrar-hi els
Estats Units l'agost del 1942, la primera vaga del sindicat de músic
als Estats Units iniciada aquell mateix any i que va durar fins al
1944 i l'adveniment del jazz modern o bebop van ser factors tots
ells que van desestabilitzar les grans orquestres afectant un gran
nombre de músics.
Avui veurem com alguns d'aquells mestres del període clàssic van conviure musicalment amb aquell revolucionari any 1946.
P-1231-Count Basie 1946-1947-Chet Baker Live 1954
El contracte de Basie amb Columbia estava a punt d'acabar, i el seu amic John Hammond va intentar convèncer-lo perquè es llancés a fer una entrevista amb l'ambiciosa etiqueta Majestic per a la qual Hammond treballava. No obstant això, per una estranya raó, Basie va signar un contracte de tres anys amb RCA Victor, i aquest període compres entre 1946-1947 serà el que escoltarem avui del gran Count Basie. Com a tots els directors i líders de les bandes del moment, al Comte Basie li encantava comptar amb diverses composicions innovadores com "Stay On lt" de Dameron o "Futile Frustratlon" de Mundy, però per raons comercials, també va consentir enregistrar diversos materials dirigits a un públic més gran. Aquesta selecció que avui us he preparat dels enregistraments d'aquest període de Count Basie i la seva Orquestra presentats en ordre cronològic, s'obre amb una sessió fascinant: mentre que el "Hob Nail Boogie" de Buster Harding s'esclata en terrenys ja provats, el "Mutton Leg" de Harry Edison és immaculat aparador d'Illinois dins de les files de Basie. Després de protagonitzar el JATP de Norrnan Granz, aquet tenorista volaria amb el seu propi combo sensacional, arrabassant a alguns músics de Basie, J. J.Johnson, John Newman i Shadow Wilson. El tema "Stay On lt" es va considerar massa radical per a la seva publicació fins que Dizzy Gillespie va gravar el mateix tema més d'un any després, i va demostrar que es podia vendre. Les dues següents sessions van produir moments excel·lents, Ann Moore i Jimmy Rushing van contribuir amb bones veus a cinc versions de la melodia de Jimmy Mundy i apareixer amb dues llistes destacades del classic "One O'Clock Boogie" (amb probablement Eli Robinson i Sweets Edison) i "Futile Frustration" (enfrontant el suau trombó de George Matthews a complexes figures rítmiques de clarinets i llautó). Tota aquesta selecció representa un mes que oportú recordatori dels moments de l'esclat del Be-Bop i on Basie no tenia res a témer per la dura competència que venia, i que al igual d'Ellington tots dos s'hi van enfrontar conservant l'enorme qualitat que tenien les dues orquestres i els seus solistes.
2ª Hora:
Chet Baker Juliol de 1954 live in Santa Cruz and Tiffany 1954
El
contingut de la nostra segona part consta i es divideix de manera
uniforme entre un conjunt curt de cinc cançons de l'Auditori Cívic
de Santa Cruz el juliol de 1954 i els primers 25 minuts d'una
actuació d'agost de 1954 al famós Tiffany Club de Los Angeles Al
costat de Baker s'uneixen Russ Freeman (piano), Carson Smith (baix) i
Bob Neel (bateria). La seva rica i aparentment incidental interacció
representa l'estil clarament despreocupat associat al subgènere
fresc del jazz bebop de la costa oest. El conjunt de l'Auditori Cívic
sona notable per a una cinta de rodet oberta semiprofessional. Entre
els aspectes més destacats d'aquest primer miniset es troben les
bases seminals exhibides per Baker a "Billie's Bounce" i
una lectura espectacular del frenètic "Carson City Stage"
de Carson Smith. Els solos de Baker són especialment rellevants, si
no és per cap altra raó que oferir-nos un captivador discurs amb què teixeix la melodia
principal entre les aportacions saboroses i ben col·locades de
Freeman i Smith. Un solo de baix on comença un intens "No Ties"
i que llença també l'oient cap a les quatre seleccions del Tiffany
Club. Tot i que reduïts, aquests enregistraments es caracteritzen
per l'energia i la vibració inconfusibles de Baker i companyia en el
seu punt àlgid. La execució
de "Deep Purple" presenta interaccions suaus darrere del
ritme i contra-melodies que van entrant i sortint dels solos de Baker i
Smith. A diferència del programa de Santa Cruz, aquestes cintes es
van publicar a la tardor de 1955. Per raons que, en el millor dels
casos, es mantenen opaques, les cintes es van deixar en llibertat
fins a la publicació completa el 1986 de Mosaic Records .
P-1230-Kenny Clarke 1956-Bill Evans 1968
El bateria Kenny Clarke es va convertir en un referent de l'escena jazzística de París després de traslladar-s'hi el 1956. Avui escoltarem una de les seves millors gravacions dels seus primers dies a l'estranger, enregistrat entre l'octubre i novembre del 1956 i originalment publicat per Phillips, i que després va aparèixer més tard en format cd com a part de la sèrie de reedicions del segell Verve.
Amb uns magnífics
arranjaments d'Andre Hodeir i un repartiment rotatiu de músics en
tres sessions de gravació separades, el bateria s'adhereix a
proporcionar pinzellades entre bastidors, d'un exquisit gust i
sonoritat.
"Bemsha Swing", escrit conjuntament per
Clarke amb Thelonious Monk, se centra al voltant del solo lúdic de
Martial Solal, i la també magistral versió del '"Eronel"
de Monk, son dos dels temes a destacar d'aquest enregistrament.
La
composició de Hodeir "Oblic" sona com un reflex que hauria
encaixat perfectament com a part del repertori de les sessions Miles
Davis Birth of the Cool. La seriosa versió del "Blue Serge"
d'Ellington mostra breument el trombonista Billy Byers, el
trompetista Roger Guerin i el saxofonista baríton Armand Migani.
En
fi, un dels discos fonamental del gran pare de la bateria Bop,
l'inoblidable Kenny Clarke.
29 d'octubre 30 de novembre de
1956 a l'Apol·lo estudis de Paris
La nostra segona part
del programa està dedicada al gran pianista Bill Evans sota la
iniciativa d'un enregistrament del productor Zev Feldman i Resonance
Records el qual va anys es va especialitzar en la recerca i cura de
gemmes inèdites per compartir amb el món més ampli —no bootlegs
desconcertants, sinó material de qualitat en termes de contingut i
so— i ha donat a cada descobriment el respecte que es mereix.
Per
a un artista tan llegendari i àmpliament enregistrat com Bill Evans,
desaparegut gairebé quatre dècades, és fàcil sospitar que totes
les coses bones ja hi són, però mai se sap quan es demostrarà que
la suposició òbviament és errònia.
Els tractaments amb Evans
de Resonance van començar amb una gravació des del 1968 publicada
com a Live at Art D'Lugoff's Top of the Gate el 2012 (una actuació
amb Eddie Gomez i Marty Morell).
The Lost Session from the Black
Forest del juny del mateix any, l'únic enregistrament d'estudi del
pianista durant el tram de sis mesos en què Jack DeJohnette va
ocupar la cadira de bateria.
Presentat amb amor Another Time és
una altra joia de la troballa i una delícia per als oients
compromesos i ocasionals. L'escenari era un estudi íntim davant d'un
públic europeu petit i tradicionalment respectuós, però l'actuació
del trio és tan aguda i animada com la d'una cita del club. Evans
continua sent sofisticat i bellament melòdic com sempre, fent girar
els seus acords de marca des dels primers harmònics a "You're
Gonna Hear from Me". Al mateix temps, té unes energies
inconfusibles, que contenen un alt nivell d’interaccio a tot el
conjunt. Els plats de DeJohnette són prou gustosos per adaptar-se al
to de l'espectacle, tot i que mostren l'ocupat sentit rítmic que el
faria reclutar per Miles Davis per a un treball elèctric molt més
fort en els dos anys vinents. Els seus farcits brillants impulsen al
trio a través d'un dinàmic "Nardis" i un emocionant final
de "Five".
Enregistrat a Hilversum
Holanda
22 Juny del 1968
P-1229-C.Parker Quintet Live in Boston 1952 & H.Hancock Quintet Live in Tornto 2001
Avui dedicarem el programa sencer a dos grans concerts en directe.
El primer es va celebrar al 14 de desembre del 1952 al Hi Hat de Boston amb el gran quintet de Charlie Parker format per:
Alto Saxophone – Charlie Parker
Trumpet – Joe Gordon
Piano – Dick Twardzik
Bass – Charlie Mingus
Drums - Roy Haynes
Temes:
1-Ornithology 2-Cool Blues 3-Groovin' High 4-Don't Blame Me 5-Scrapple From The Apple -
6-Cheryl 7-Ornithology *
* Un dia després i d'altre formació
El segon concert va tenir lloc el 25 d'octubre del 2001 al Massey Hall de Toronto amb un gran quintet format per:
Piano– Herbie Hancock
Trumpet – Roy Hargrove
Tenor Saxophone– Michael Brecker
Bass – John Patitucci
Drums – Brian Blade
Temes:
1-The Sorcerer 2-The Poet 3-So What/Impressions 4-Misstery 5-Naima 6-Transition
Subscriure's a:
Missatges (Atom)