Contacte Andreu Fàbregas-Tel:657535071 Mail: andreujazz@gmail.com

P-1260-Great albums of the 21st century. (2000-2010) 1ª Part.

 

Avui viatjarem al llarg del segle XXI escoltant temes diversos, i seleccionarem els millors àlbums que es van enregistrar durant els anys 2000-2010, escoltant un tema de cada disc en aquesta primera part d’aquest especial.

 

Per aquest motiu hem fet la selecció de temes dels següents àlbums.:



  1. Brian Blade Fellowship-Perceptual-2000

  2. Marilyn Crispell-Amaryllis-2001

  3. Cassandra Wilson-Belly Of The Sun-2002

  4. Terence Blanchard-Bounce-2003

  5. Brad Mehldau Trio-Anything Goes-2004

  6. Miguel Zenon-Jíbaro-2005

  7. Dave Douglas-Meaning and Mystery-2006

  8. Robert Glasper-In My Element-2007

  9. Charles Lloyd Quartet-Rabo de Nube-2008

  10. Trio 3 + Geri Allen-At This Time-2009

  11. Jason Moran-Ten-2010

Una forta abraçada per tots i bona setmana i bon Jazz.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

 

 

 

Avui el nostre programa contara amb les novetats de :

Pol Omedes-Tasty Time-The Changes 2024

Steve Davis-We See-Smoke Sessions Records-2024, at Jazz Club, New York City

Oz Noy-Fun One-Criss Cross Jazz 2024

Joel Ross-Nublues-Blue Note Records 2024

Ben Patterson Jazz Orchestra-Groove Junkies-Origin Records 2024

 

 

 

 

El nostre concert a la part final del programa serà part del mateix que va oferir el gran trompetista Tom Harrel al Village Vanguard el 2002 amb:

Tom Harrell: Trompeta, Flugelhorn; Xavier Davis: Piano; Jimmy Greene: saxo tenor; Ugonna Okegwo: baix; Quincy Davis:bateria.

  1. "Asia Minor" (Tom Harrell) 8:43
  2. "Manhattan, 3 A.M." (Tom Harrell) 3:07
  3. "Where the Rain Begins" (Angela Harrell-Tom Harrell) 6:18
  4. "Blues in Una Sea" (Tom Harrell) 11:39

Bon programa i bon jazz.

andreujazz@gmail.com

P-1258-We Remember Duke


Nascut a Washington DC el 1899,   Edward Kennedy Ellington, més conegut com a "Duke", va començar a tocar  el piano  de  petit. La  seva  mare, que també va interpretar  el  piano,  va supervisar la seva educació i quan tenia disset anys va començar a tocar de  manera professional. Ellington  va  començar  a compondre la seva  pròpia  música.  El 1923 es  va traslladar a Nova York i  l'any  següent  va formar  la seva pròpia banda, els Washingtonians. Cap al 1927, la banda d'Ellington havia trobat una petita base de fans i va aconseguir un compromís al famós Cotton Club de  Harlem.  Aquest va  resultar  ser  un  punt  d’inflexió   important  en  la carrera  d’Ellington,  proporcionant-li accés  a públics més grans a través de la ràdio i els enregistraments.

El 1931 Ellington va deixar el Cotton Club i va començar una formula creativa única i singular que continuaria durant la resta de la seva vida. Per a Ellington, la gran banda no estava simplement formada per cinc canyes, quatre trompetes, tres trombons, bateria, un baix i un piano; Estava format per individus. Quan altres compositors s’havien preocupat de crear un so que unifiques els molts instruments en una sola veu, Ellington va creure en deixar que les veus dissonants de cada músic toquessin els uns contra els altres. Va escriure música que va aprofitar l'estil i les habilitats dels seus solistes. Per això i moltes altres raons, els seus solistes sovint es van quedar amb ell durant períodes prolongats i dècades senceres. Avui l’hi rendim homenatge recordant algunes peces d’Ellington amb les quals grans instrumentistes van engalanar les seves pròpies virtuts i qualitats musicals com a músics de Jazz.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

P-1257-Novetats/Chick Corea trio,live at Kongsberg - Norway, 1989.

Aquesta setmana repassem les novetats de:

Out Of/lnto-Motion 1

M.T.B- 'Solid Jackson'

Luther Allison Trio- I Owe lt All To You

Al Jarrea u & NDR Big Band- Ellington

I el nostre concert en directe:Chick Corea Trio Recorded live at Kongsberg Jazz Festival in Kongsberg - Norway, 1989.

Chick Corea (Piano) John Patitucci (Double Bass) Dave Weckl (Drums)

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

P-1256-Miscel·lani i Cronologia 50'

 

Avui el nostre espai torna a presentar-se oferint com cada any un programa Miscel·lani i recordant efemèrides dels anys cinquanta després d’escoltar diversos blocs musicals els quals avui ometem els noms dels temes i els seus autors per donar més mobilitat i interès per provocar l’audiència de futurs oients.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

P-1255-Standards 1918-1961

Dins del nostre programa d'avui els Standards són els protagonistes, i en aquesta ocasió hem seleccionat Standards molt coneguts dins el repertori del Jazz per èpoques que van dels anys 20 als 60 però no interpretats per aquells que els hi van donar més renom sinó per altres músics de diversos temps i èpoques.
 


P-1254-Novetats mes concert Julian Cannonball Adderley

Al nostre programa d’avui podrem escoltar les novetats de:

Marco Mezquida y Chicuelo-Del Alma

The John La Barbera Big Band-Grooveyard

Gonzalo del Val- Lamentos Mestizos

One for All Sextet-Big George

Renee Rosnes-Crossing Paths

El concert de la setmana a la nostra part final és el que es va celebrar el 13 d’abril del 1961 al Falkoner Centret, Copenhaguen Dinamarca amb Julian Cannonball Adderley Quintet.

Julian Cannonball Adderley (sa) Nat Adderley (tr) Victor Feldman (p)

Sam Jones (b) i Louis Hayes (dr).

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

P-1253-Cinc dècades de Jazz Afrocubà

 

El desembre de 1940, Mario Bauzá es va incorporar com a director i arranjador, a la banda de Machito , " The Afro-Cubans". Bauzá i Machito serien els que "fessin comprendre al món del jazz que és un error afegir simplement un percussionista llatí a una secció tradicional de ritme de jazz, com sovint era el cas llavors". Això els va portar a formar “seccions completes de ritmes cubans, on els percussionistes llatins entren en relació amb el jazz, i els bateries de jazz amb la música llatinoamericana”. En aquestes seccions s'integraven diversos instruments de percussió, tocats per diversos músics d'origen normalment cubà, i un contrabaixista que havia de dominar tant els ritmes de jazz com els cubans.

Nosaltres avui el que hem fet és escollir un enregistrament per dècada representatiu del Jazz caribeny amb convivència de l'entorn i estil Jazzístic del moment que es va enregistrar per tenir una visió precisa del Jazz Afrocubà i la seva evolució estilística durant cinquanta anys d’evolució.

 

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

P-1252-Arrangements by Bill Holman (anys 50')


Willis Leonard Holman, conegut en el món artístic com Bill Holman (21 de maig de 1927 - 6 de maig de 2024) va ser un músic estatunidenc de jazz, saxofonista, arranjador, compositor i director de big band.

En 1948 va decidir deixar els seus estudis d'enginyeria en la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), per a dedicar-se a tocar jazz. Estudia el saxo tenor durant tres anys, i en 1951 passa a formar part de la big band de Charlie Barnet. Es converteix en arranjador i compositor de Stan Kenton entre 1952 i 1956, convertint-se en un dels més prestigiosos compositors i arranjadors de l'escena jazzística de la Costa Oest dels Estats Units.​

Va formar una big band pròpia que va gravar diversos àlbums a la fi de la dècada de 1950 i principis de la de 1960. Aquests àlbums van incloure els títols: «In a Jazz Orbit» (1958), «The Fabulous Bill Holman» (1958) i «Bill Holman’s Great Big band» (1961). L'àlbum més notable d'aquells anys, va ser «Incomparable», amb la cantant Anita O’Day i editat pel segell Verve. A partir de 1975, gairebé 13 anys després de la seva última gravació de big band, Holman va començar a assajar, escriure i gravar novament amb la seva pròpia big band, i va tornar a triomfar guanyant dos premis Grammy.

Els arranjaments de Bill Holman per a grans orquestres de jazz, van tenir un tremend impacte fora dels Estats Units. Va dirigir i va gravar amb conegudes orquestres de jazz com la «WDR Big band» de Colònia, la BBC Big band de Londres, la SWR Big band de Stuttgart (Alemanya), la hr-*Bigband de Frankfurt (Alemanya), la RIAS Big band de Berlín, la Klaus Weiss Big band, Vic Lewis, la Big band de la Ràdio Noruega, BuJazzO i l'Orquestra Metropole dels Països Baixos a Amsterdam. Les partitures musicals i gravacions de Bill Holman estan arxivades en biblioteques nacionals de més de 20 països importants de tot el món.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

 

 

P-1251-Homenatge a Jordi Bonell

 

El passat 18 de novembre d’enguany, fa avui tot just una setmana, ens va abandonar el gran guitarrista i compositor Barceloní, Jordi Bonell. Músic amb una gran trajectòria sempre va estar vinculat dins de la fusió i el mestissatge Jazzístic. Profundament líric i melòdic i de pulsació de immaculada pulcritud tècnica, va saber extreure les millors i estilístiques vibracions de les sis cordes fos quin fos el context musical que desenvolupes.

Des dels seus començaments amb el grup Secta Sònica als 70 fins als seus darrers enregistraments recordarem avui al que ha estat tot un model i referent com a guitarrista de Jazz dins de les tendències de la Fusió del Jazz Rock, el Jazz Mediterrani, o del World music Jazz entre d’altres.

D'altra banda, va estar sempre un músic amb un ampli reconeixement col·laborant amb figures del jazz com: 

Chet Baker, Marc Johnson, Archie Shepp, Jim Hall, Larry Willis, Jorge Pardo, Carles Benavent, Horacio Fumero o Chano Domínguez entre altres.

 

També va col·laborar amb d'altres artistes com: 

Lola Flores, Joan Manuel Serrat, Gato Pérez, Dyango, Moncho, Marina Rossell, Santiago Auserón (Juan Perro) o Miguel Bosé entre altres.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify