A Dizzy
Gillespie i Charlie Parker se'ls atribueix merescudament el
desenvolupament del bebop i el jazz modern. "Dizzy després
d'aparèixer a l'orquestra de Fran Fairfax el 1935, l'orquestra de
Teddy Hill el 1937, l'orquestra de Cab Calloway el 1939, va aparèixer
el 1939 en una data de gravació a la també orquestra de Lionel
Hampton, tocant un solo en una melodia titulada 'Hot Mallets', que
molts observadors creuen que és el primer exemple gravat del que més
tard s'anomenaria bebop". El 1945 Gillespie va formar la seva
pròpia big band, amb un èxit comercial limitat, i que aleshores
mostrava el concepte de big band bebop com una forma moderna i
singular de jazz.A mitjans i
finals de la dècada de 1940, Dizzy va participar en un moviment
anomenat música afrocubana. Va portar elements llatins i africans a
l'escena del jazz. Una de les seves cançons més famoses que va
contribuir a aquest moviment va ser "Manteca".
"En la
història del desenvolupament de la trompeta de jazz, el lloc de
Gillespie va ocupar el segon lloc només després del de Louis
Armstrong". La carrera de Gillespie rarament va deixar de
mostrar un pensament fresc, il·lusió i una vitalitat exuberant.
Dizzy va crear un llegat per inspirar músics a seguir. Aquest llegat
musical el resumeix millor ell mateix quan va dir: "Charlie
Parker i jo vam establir les bases de tota la música que s'està
tocant ara... La nostra música serà la música clàssica del
futur".Tot aquest
inici i període tan vital de la història del jazz i de Dizzy és el
que nosaltres escoltarem avui al llarg dels anys 1946-1948.
La part final
del nostre programa estarà format pel concert en directe que va
realitzar el cantant Johnny Hartman al "Sometime",
KIchijyoji Tokyo, Japó el 13 d’octubre del 1977 amb companyia del
pianista Roland Hanna i el contrabaixista George Mraz.
Escolta’l
a Ivoox
Escolta’l
a Spotify
