En aquesta 3ª i última part dedicada al gran pianista McCoy Tyner viatjarem a través de la seva música compresa entre el període del 7 de desembre del 1964 al 13 d'abril del 1995.
El 1963, Tyner va resultar vencedor en el referèndum anual de la revista «Donw Beat» dins de la categoria de «newstar» i els seus discos per a «Impulse!», una vegada fora del grup de Coltrane en aquests anys, són tots excepcionals destacant per la seva brillantor: «Night of Ballads & Blues» (Impulse!, 1963) i «Live in Newport». El 1964 participa a la obra mestre de Coltrane "I Love Supreme" per Impulse!, i es va convertir amb tota una llegenda dins de la història del jazz . En 1966 va fundar el seu propi trio, i inicia una carrera com a freelance que ho condueix als confins del món i a tocar amb els músics més diversos, i el 1967, va signar un contracte amb la Blue Note, i en el seu debut discogràfic amb el segell blau, va deixar un extraordinari àlbum titulat: «The Real McCoy».
Després del seu pas per Blue Note, i consagrat com un dels grans pianistes del hardbop, McCoy Tyner, va signar pel segell Milestone i aquest mateix any grava una obra mestra titulada: «Sàhara» considerat per Down Beat, com el millor disc de jazz de l'any. En 1973, grava un altre extraordinari disc «Enlightment» i els seus contractes es multipliquen per tot el món. En 1978 forma part d'una gira de «All Stars» del segell Milestone al costat de Sonny Rollins, Ron Carter i Al Foster, i grava un dels grans discos en directe del jazz modern. El 1987 és, evidentment, un dels principals músics d'una gira internacional en homenatge a Coltrane i es presenta en trio amb el contrabaixista, Avery Sharpe, i el bateria, Louis Hayes.
McCoy Tyner, va aconseguir la immortalitat jazzística acompanyant a John Coltrane com a part del seu llegendari quartet dels seixanta i després va desenvolupar una carrera sense tatxa com a líder. Va morir el 20 de març de 2020 a l'edat de 81 anys.
McCoy Tyner, era un dels pianistes més originals i influents de la història del jazz, gràcies a la seva incomparable mà esquerra i al seu toc percussiu, elegant i meditabund.
El 1963, Tyner va resultar vencedor en el referèndum anual de la revista «Donw Beat» dins de la categoria de «newstar» i els seus discos per a «Impulse!», una vegada fora del grup de Coltrane en aquests anys, són tots excepcionals destacant per la seva brillantor: «Night of Ballads & Blues» (Impulse!, 1963) i «Live in Newport». El 1964 participa a la obra mestre de Coltrane "I Love Supreme" per Impulse!, i es va convertir amb tota una llegenda dins de la història del jazz . En 1966 va fundar el seu propi trio, i inicia una carrera com a freelance que ho condueix als confins del món i a tocar amb els músics més diversos, i el 1967, va signar un contracte amb la Blue Note, i en el seu debut discogràfic amb el segell blau, va deixar un extraordinari àlbum titulat: «The Real McCoy».
Després del seu pas per Blue Note, i consagrat com un dels grans pianistes del hardbop, McCoy Tyner, va signar pel segell Milestone i aquest mateix any grava una obra mestra titulada: «Sàhara» considerat per Down Beat, com el millor disc de jazz de l'any. En 1973, grava un altre extraordinari disc «Enlightment» i els seus contractes es multipliquen per tot el món. En 1978 forma part d'una gira de «All Stars» del segell Milestone al costat de Sonny Rollins, Ron Carter i Al Foster, i grava un dels grans discos en directe del jazz modern. El 1987 és, evidentment, un dels principals músics d'una gira internacional en homenatge a Coltrane i es presenta en trio amb el contrabaixista, Avery Sharpe, i el bateria, Louis Hayes.
McCoy Tyner, va aconseguir la immortalitat jazzística acompanyant a John Coltrane com a part del seu llegendari quartet dels seixanta i després va desenvolupar una carrera sense tatxa com a líder. Va morir el 20 de març de 2020 a l'edat de 81 anys.
McCoy Tyner, era un dels pianistes més originals i influents de la història del jazz, gràcies a la seva incomparable mà esquerra i al seu toc percussiu, elegant i meditabund.