1ª Hora: Count Basie 1946-1947
El contracte de Basie amb Columbia estava a punt d'acabar, i el seu amic John Hammond va intentar convèncer-lo perquè es llancés a fer una entrevista amb l'ambiciosa etiqueta Majestic per a la qual Hammond treballava. No obstant això, per una estranya raó, Basie va signar un contracte de tres anys amb RCA Victor, i aquest període compres entre 1946-1947 serà el que escoltarem avui del gran Count Basie. Com a tots els directors i líders de les bandes del moment, al Comte Basie li encantava comptar amb diverses composicions innovadores com "Stay On lt" de Dameron o "Futile Frustratlon" de Mundy, però per raons comercials, també va consentir enregistrar diversos materials dirigits a un públic més gran. Aquesta selecció que avui us he preparat dels enregistraments d'aquest període de Count Basie i la seva Orquestra presentats en ordre cronològic, s'obre amb una sessió fascinant: mentre que el "Hob Nail Boogie" de Buster Harding s'esclata en terrenys ja provats, el "Mutton Leg" de Harry Edison és immaculat aparador d'Illinois dins de les files de Basie. Després de protagonitzar el JATP de Norrnan Granz, aquet tenorista volaria amb el seu propi combo sensacional, arrabassant a alguns músics de Basie, J. J.Johnson, John Newman i Shadow Wilson. El tema "Stay On lt" es va considerar massa radical per a la seva publicació fins que Dizzy Gillespie va gravar el mateix tema més d'un any després, i va demostrar que es podia vendre. Les dues següents sessions van produir moments excel·lents, Ann Moore i Jimmy Rushing van contribuir amb bones veus a cinc versions de la melodia de Jimmy Mundy i apareixer amb dues llistes destacades del classic "One O'Clock Boogie" (amb probablement Eli Robinson i Sweets Edison) i "Futile Frustration" (enfrontant el suau trombó de George Matthews a complexes figures rítmiques de clarinets i llautó). Tota aquesta selecció representa un mes que oportú recordatori dels moments de l'esclat del Be-Bop i on Basie no tenia res a témer per la dura competència que venia, i que al igual d'Ellington tots dos s'hi van enfrontar conservant l'enorme qualitat que tenien les dues orquestres i els seus solistes.
2ª Hora:
Chet Baker Juliol de 1954 live in Santa Cruz and Tiffany 1954
El
contingut de la nostra segona part consta i es divideix de manera
uniforme entre un conjunt curt de cinc cançons de l'Auditori Cívic
de Santa Cruz el juliol de 1954 i els primers 25 minuts d'una
actuació d'agost de 1954 al famós Tiffany Club de Los Angeles Al
costat de Baker s'uneixen Russ Freeman (piano), Carson Smith (baix) i
Bob Neel (bateria). La seva rica i aparentment incidental interacció
representa l'estil clarament despreocupat associat al subgènere
fresc del jazz bebop de la costa oest. El conjunt de l'Auditori Cívic
sona notable per a una cinta de rodet oberta semiprofessional. Entre
els aspectes més destacats d'aquest primer miniset es troben les
bases seminals exhibides per Baker a "Billie's Bounce" i
una lectura espectacular del frenètic "Carson City Stage"
de Carson Smith. Els solos de Baker són especialment rellevants, si
no és per cap altra raó que oferir-nos un captivador discurs amb què teixeix la melodia
principal entre les aportacions saboroses i ben col·locades de
Freeman i Smith. Un solo de baix on comença un intens "No Ties"
i que llença també l'oient cap a les quatre seleccions del Tiffany
Club. Tot i que reduïts, aquests enregistraments es caracteritzen
per l'energia i la vibració inconfusibles de Baker i companyia en el
seu punt àlgid. La execució
de "Deep Purple" presenta interaccions suaus darrere del
ritme i contra-melodies que van entrant i sortint dels solos de Baker i
Smith. A diferència del programa de Santa Cruz, aquestes cintes es
van publicar a la tardor de 1955. Per raons que, en el millor dels
casos, es mantenen opaques, les cintes es van deixar en llibertat
fins a la publicació completa el 1986 de Mosaic Records .