El nostre programa de caràcter Miscel·lani avui comptara amb els següents treballs discogràfics:
Carl Saunders – Be Bop Big Band
Un homenatge al llenguatge bebop amb la potència d’una big band. Saunders reuneix grans músics de Los Angeles i recupera l’esperit de Parker i Gillespie amb arranjaments frescos. Un disc vibrant i ple d’energia, que combina virtuosisme i swing.
Duke Ellington & Johnny Hodges – Back to Back (1959)
Un encontre entre dos gegants, amb un format reduït i intenció bluesera. Lluny de les grans orquestres, Ellington i Hodges aposten per un so íntim i càlid, amb blues i estàndards que deixen lluir el lirisme del saxofonista i l’elegància del pianista.
Poncho Sánchez & Terence Blanchard – Chano y Dizzy! (2011)
Un tribut a Chano Pozo i Dizzy Gillespie, pares del latin jazz. Sánchez i Blanchard barregen ritmes afrocubans i bebop amb respecte i passió, donant nova vida a clàssics com Tin Tin Deo o Con Alma. Un disc festiu i carregat de groove.
Ann Hampton Callaway – From Sassy to Divine: The Sarah Vaughan Project (Live at Jazz at Lincoln Center’s Dizzy’s Club Coca-Cola) (2014)
Callaway ret homenatge a Sarah Vaughan amb una lectura personal però fidel a la seva essència. La veu càlida i flexible de la cantant brilla en un repertori que subratlla tant el swing com la balada, tot en un directe íntim i emotiu.
Gonzalo Rubalcaba – Discovery: Live at Montreux (1990)
Un dels concerts que van catapultar Rubalcaba a l’escena internacional. El pianista cubà desplega tècnica apassionant, fusió d’arrels afrocubanes i jazz contemporani. El directe és explosiu, amb improvisacions brillants i intensitat constant.
Clifford Jordan – Mosaic (14 de febrer de 1961)
Un àlbum de hard bop amb el so ric i líric del saxo tenor de Jordan. Amb un grup sòlid i inspirat, el disc mostra un jazz elegant i vigorós, que combina swing i modernitat. Una joia menys coneguda del catàleg Blue Note.