L'àlbum sorgeix com un projecte intens, nascut després d'un succés personal en la vida de l'autor i està dedicat a un amic d'infància que va morir, la qual cosa dona a l'obra un to de reflexió, memòria i emoció. La dualitat entre moments enèrgics (bop, swing, explosivitat) i moments reflexius o lírics (balades, passatges íntims), fan de l'àlbum un viatge amb matisos contrastats el que ajuda a mantenir a l'oient atent i involucrat.
2-“Songbook”
de Kenny Barron. Es un àlbum especial perquè marca la primera vegada en la llarga
carrera de Barron que publica un àlbum amb un enfocament
completament vocal — és a dir, les seves composicions estan
interpretades per cantants, una cosa poc habitual en la seva
discografia.
3-"Barcelona
Session".Aquesta sessió (gravada l’any 1990) havia estat
concebuda com a projecte de dos àlbums. En aquell moment només és
va publicar l’anomenat quartet session (un altre àlbum titulat
Birdland Stomp). Els gravacions amb els trompetistes van quedar
“oblidades” durant dècades perquè els cintes originaĺs és van
deteriorar. Recentment s’ha recuperat la gravació a partir de
còpies DAT, permetent publicar aquest àlbum complet 35 anys més
tard.
4-"Aletheia"
d’Elisabet Raspall.Aletheia contínua la trajectòria de Raspall, amb una clara influència de la seva formació
clàssica. El disc suposa un exercici d’introspecció i
autoexploració: la paraula “Aletheia”, en grec antic, fa
referència a la “veritat” com a desvetllament de l’ésser;
així, el projecte vol ser una expressió autèntica de l’essència
de l’artista.
5-
"Alloy" de Dave Douglas. Es una combinació instrumental d'aquest àlbum sense piano ni
guitarra i amb vibràfon, contrabaix, bateria i tres trompetes
planteja textures tímbriques inusuals, un espai de “camí mitjà” no és jazz tradicional, però tampoc completament free-jazz; una aproximació moderna, de jazz contemporani i improvisació.
6-Concert:"Unreleased Art, Vol. 1: The Completi Abashiri Concert – 22 de Novembre del 1981 de Art Pepper".Aquest material prové d’una gravació en directe de 1981, poc abans de la mort de Pepper, i mostra l’un dels seus últims concerts al Japó.El concert va ser enregistrat en cinta analògica (cassette) per un enginyer local, per encàrrec de Laurie Pepper. Segons crítiques especialitzades, aquesta edició és un dels documents musicals més potents dels últims anys de vida de Pepper i la seva interpretació del saxo alt (i en ocasions clarinet) hi mostra una vitalitat i emoció que sorprèn.