Contacte Andreu Fàbregas-Tel:657535071 Mail: andreujazz@gmail.com

P-1266-Miles In France 1963-1964

 

França va ser important per a Miles tant en l'àmbit professional com personal, es va convertir ràpidament en el seu mercat en directe preferit. Va tocar a França més vegades que qualsevol altre país fora dels EUA i hi va gravar amb freqüència. La seva història al país es remunta a l'any 1949 –quan va presentar-se al Festival International De Jazz amb només 22 anys– i fins al juliol de 1991,en un concert a Niça només dos mesos abans de morir.

A principis dels anys 60, Miles va arribar a França després d'haver modificat el curs del jazz. El seu àlbum emblemàtic de 1959, Kind of Blue, va cambiar el hard bop per un estil modal que permetia espai per a un tipus d'improvisació més lliure: una crema lenta ennuvolada que evocava facilitat i tensió. Però en comparació amb la versió d'estudi de Kind of Blue, la música que sortia del Quintet d'Antibes i París tenia molt poc espai per a l'espai i el silenci. Els temes que s’inclouent alguns d'ells van ser dramàtics i d'altres estan plens de fraseig potent, afegint una nova perspectiva emblemàtica en tot el jazz a posteriori.

Miles va contractar oficialment la secció rítmica d'Herbie Hancock al piano, Ron Carter al baix i Tony Williams a la bateria a la primavera de 1963, i van entrar a l'estudi el maig d'aquell any amb George Coleman al saxo tenor per gravar la segona meitat de l'àlbum Seven Steps To Heaven. Dos mesos després van arribar a Europa, i Downbeat va considerar que les seves actuacions al Festival Mondial Du Jazz de 1963 eren..... "Excel·lents

Nosaltres avui escoltarem un tema de cada un dels concerts inclosos a Miles a França – Miles Davis Quintet 1963/64: The Bootleg Series, vol. 8 i que va ser produït per l'equip guanyador de diversos GRAMMY per Steve Berkowitz, Richard Seidel i Michael Cuscuna (marcant una de les últimes produccions de Cuscuna, que va morir a principis d'any) i masteritzat per l'enginyer de música de Sony, i també guanyador de diversos GRAMMY, Vic Anesini als Battery Studios de Nova York.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 


P-1265-Contemporary Records 1953-1955

 


Fundada el 1951 per Lester Koenig (3 de desembre de 1917 - 21 de novembre de 1977), Contemporary Records és una història única a Hollywood. Un intel·lectual que estimava les arts, Lester Koenig es va enamorar del jazz quan era adolescent a Nova York, on va créixer fill d'un jutge. La col·lecció de discos el va portar a una amistat per a tota la vida amb un de les icones de la indústria musical, John Hammond. Hammond set anys més gran que ell, va portar el jove Koenig a les sessions d'enregistrament que ell estava produint, despertant en Koenig la passió per posseir una companyia discogràfica de jazz algun dia.

El 1951, Koenig va ser abordat per l'antic baixista de Stan Kenton Howard Rumsey, qui amb el seu soci de negocis, John Levine, dirigia un local de jazz de la costa oest, el Lighthouse. Tots dos van oferir a Koenig dur a terme el llançament del primer àlbum de Lighthouse All-Stars que havien gravat ells mateixos. Koenig ho va fer i va transformar Contemporary transformant-lo d'un vehicle clàssic a un segell de jazz modern, i es va transformar en propietari d'un segell de jazz a temps complet.

Els discos de Contemporary, especialment els gravats per l'enginyer Roy DuNann, han estat molt apreciats pels audiòfils. Koenig va ser meticulós a l'hora de captar l'essència que els músics intentaven expressar; aquest era el seu objectiu principal com a productor. Les primeres sessions de Contemporary es feien generalment a Capitol Records, però Koenig va portar els seus propis micròfons a aquestes sessions. Decidit a muntar el seu propi estudi, va atreure l'enginyer Roy DuNann lluny de Capitol l'any 1956. DuNann, que treballava a Capitol sota el llegendari John Palladino, ja s'havia fet un nom, dissenyant, entre d'altres, el gran èxit número u de Tennessee Ernie Ford "Sixteen Tons". DuNann va quedar impressionat amb l'atenció de Koenig als detalls, així com els seus micròfons. La dedicació de Koenig a l'àudio d'alta qualitat va ser especialment important per a DuNann, que en poc temps es va dedicar a convertir el magatzem de la part posterior de l'oficina de Melrose Place de Contemporary en un estudi de gravació de primer nivell. Koenig ja havia invertit en equipament de primera línia. L'equip incloïa diversos micròfons de condensador de tubs alemanys i austríacs, inclosos dos Neumann U-47, apreciats avui com els micròfons vocals preferits per moltes estrelles de gravació més importants, i un parell de AKG C-12, el Rolls Royce de micròfons. La combinació de les extraordinàries habilitats de DuNann, una gran sala d'enregistraments en directe de sostre alt, equips d'alta qualitat, un camí de senyal senzill,  i músics de primer nivell van fer de Contemporary un líder en la captura de jazz amb una calidesa i immediatesa sense precedents. El seu so era emblemàtic del jazz de la costa oest de l'època, però Koenig, un novaiorquès, no es va comprometre només a gravar músics locals.

Lester Koenig era conegut pel seu respecte i amistat amb els músics, així com per les seves pràctiques comercials refrescants i honestes. Aquestes qualitats van fer del Contemporani una destinació preferida entre els artistes. Avui nosaltres repassarem una de les epoques inicials d’aquest segell compresa entre el període 1953-1955 moments en els quals la identitat inicial del segell va ser modelada per Lighthouse All-Stars de Howard Rumsey, un grup format principalment per antics alumnes de Kenton que van participar en les sessions de Contemporàry des del principi i que van incloure Shelly Manne, Art Pepper, Bob Cooper, Shorty Rogers, Conte Candoli, Bud Shank i molts altres.

Els artistes que van gravar Lester Koenig van respondre a la seva fe ferma en la seva creativitat, així com en la seva pròpia bona fe musical. En conseqüència, Contemporary es va convertir en un vehicle essencial per a ells, i tots els Hard bopers que vindrien després.

Set dècades després de la seva creació, el llegat del segell sembla més imponent que mai, ja que els àlbums —molts d'ells avui àmpliament anunciats com a clàssics— continuen inspirant els fans del jazz i serveixen com a influència i inspiració per als principals actors de l'escena contemporània.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 



P-1264-Novetats mes concert Keith Jarret


 

Al nostre programa d’avui contarem amb les novetats de :


Out of/Into: -Motion I- Blue Note-2025

Luismi Segurado: -Bud In Green- The Changes-2024

Fernando Brox: - From Within – Fresh Sound New Talent-2024

Samara Joy: -Portrait- Verve-2024

Emmet Cohen: -Vibe Provider-Mack Avenue Records-2025

Tom Harrell: – Alternative Summer -Highnote Records-2024

The John La Barbera Big Band: -Grooveyard- Origin Records-2024


Concert Keith Jarret


El 1983, a proposta del cap de l'ECM, Manfred Eicher va demanar a Keith Jarret al baixista Gary Peacock i al bateria Jack DeJohnette , amb qui Jarret havia treballat en l'àlbum Tales of Another de Peacock de 1977, que enregistressin un àlbum d'estàndards de jazz, simplement titulat Standards, Vol. 1. Seguirien poc després dos àlbums més, Standards, Vol. 2 i Changes, tots dos gravats a la mateixa sessió. L'èxit d'aquests àlbums i la gira posterior del grup, que va arribar quan el post-bop acústic tradicional estava gaudint d'un augment a principis dels anys 80, va fer que aquest trio de nous estàndards es convertís en un dels principals i apreciats trios de jazz, i sens dubte un dels més perdurables. Jarret i el seu trio van continuar gravant i girant durant més de 25 anys. Tots tres van gravar nombrosos àlbums en directe i d'estudi que consistien principalment en material de repertori d’estàndards de jazz.

Avui escoltarem a Jarret amb aquest inoblidable trio amb una part del concert celebrat al Open Theater East el 25 de Juliol de1993.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

P-1263-Novetats i Concert de Bill Evans


 

Al nostre programa d’avui repassarem les novetats de:

Mina Choi Orchestra-Stories-2025

Marta Sanchez-Perpetual Void-2025

Kenny Barron-Beyond this place-2025

Jazzmeia Horn-Messages-2024

Abe Rábade-Tempo de Cor-2025

Isaiah Collier & The Chosen Few-The World is on Fire-2024


A la part final del programa escoltarem part de la publicació de «In Norway: The Kongsberg Concert», una gravació inèdita i que es va creure perduda, del gran pianista Bill Evans realitzada el 1970, i que coincideix amb el sexagèsim aniversari del Festival de Jazz de Konsberg.

En aquest concert Bill Evans estava acompanyat pel contrabaixista Eddie Gómez i el bateria Marty Morell. Gómez tocava al costat del pianista des de 1966, mentre que Morell es va incorporar a la formació l'any 1968 i des de llavors van estar tocant junts fins al 1974.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

 

P-1262-Pablo Records



Pablo Records va ser un segell discogràfic fundat el 1973 per Norman Granz, conegut per preservar el jazz clàssic en una època de canvis musicals. Granz, defensor dels drets civils i creador de Jazz at the Philharmonic, va oferir llibertat artística total als músics, capturant l’espontaneïtat del jazz. El segell va comptar amb llegendes com Ella Fitzgerald, Oscar Peterson, Count Basie, Dizzy Gillespie, Sarah Vaughan i Joe Pass, entre d’altres, mantenint el jazz tradicional viu mentre altres tendien a la fusió o jazz-rock. Després de la mort de Granz el 2001, Concord Records va adquirir Pablo, continuant la reedició dels seus clàssics. Pablo Records es manté com un símbol d’integritat artística i excel·lència musical.

 

 




P-1261-Novetats (2024-2025)

Dins del nostre programa dedicat a les novetats avui escoltarem els darrers àlbums de:
  • Rex Richardson-Elegy-Summit-2025

  • Geoff Stradling-Nimble Digits-Origin Records-2025

  • Rafa Aceves Trio-Emeki-Errabal-2025

  • Juan de Diego «Grebaliarak»-Azken Uda-Errabal-2025

  • Michael Mayo-Fly-Mack Avenue-2024

  • Joan Fort-So Far,So Good-Fresh Sound-2025

  • Pasqualle Grasso-Fervency-Masterworks-2025

  • John Patitucci-Spirit Fall-Edition Records-2025

  • Rodney Whitaker -Mosaic- Origin Records-2025

Tancarem el nostre programa amb la reedició d’un concert del gran Oscar Peterson a quartet en directe a Múnic l’any 1994.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

P-1260-Grans albums del segle XXI. (2000-2010) 1ª Part.

 Avui viatjarem al llarg del segle XXI escoltant temes diversos, i seleccionarem els millors àlbums que es van enregistrar durant els anys 2000-2010, escoltant un tema de cada disc en aquesta primera part d’aquest especial.

 Per aquest motiu hem fet la selecció de temes dels següents àlbums.:




  1. Brian Blade Fellowship-Perceptual-2000

  2. Marilyn Crispell-Amaryllis-2001

  3. Cassandra Wilson-Belly Of The Sun-2002

  4. Terence Blanchard-Bounce-2003

  5. Brad Mehldau Trio-Anything Goes-2004

  6. Miguel Zenon-Jíbaro-2005

  7. Dave Douglas-Meaning and Mystery-2006

  8. Robert Glasper-In My Element-2007

  9. Charles Lloyd Quartet-Rabo de Nube-2008

  10. Trio 3 + Geri Allen-At This Time-2009

  11. Jason Moran-Ten-2010

Una forta abraçada per tots i bona setmana i bon Jazz.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

 

P-1259-Novetats (2024-2025)

 

Avui el nostre programa contara amb les novetats de :

Pol Omedes-Tasty Time-The Changes 2024

Steve Davis-We See-Smoke Sessions Records-2024, at Jazz Club, New York City

Oz Noy-Fun One-Criss Cross Jazz 2024

Joel Ross-Nublues-Blue Note Records 2024

Ben Patterson Jazz Orchestra-Groove Junkies-Origin Records 2024

 

 El nostre concert a la part final del programa serà part del mateix que va oferir el gran trompetista Tom Harrel al Village Vanguard el 2002 amb:

Tom Harrell: Trompeta, Flugelhorn; Xavier Davis: Piano; Jimmy Greene: saxo tenor; Ugonna Okegwo: baix; Quincy Davis:bateria.

  1. "Asia Minor" (Tom Harrell) 8:43
  2. "Manhattan, 3 A.M." (Tom Harrell) 3:07
  3. "Where the Rain Begins" (Angela Harrell-Tom Harrell) 6:18
  4. "Blues in Una Sea" (Tom Harrell) 11:39

Bon programa i bon jazz.

andreujazz@gmail.com

P-1258-We Remember Duke


Nascut a Washington DC el 1899,   Edward Kennedy Ellington, més conegut com a "Duke", va començar a tocar  el piano  de  petit. La  seva  mare, que també va interpretar  el  piano,  va supervisar la seva educació i quan tenia disset anys va començar a tocar de  manera professional. Ellington  va  començar  a compondre la seva  pròpia  música.  El 1923 es  va traslladar a Nova York i  l'any  següent  va formar  la seva pròpia banda, els Washingtonians. Cap al 1927, la banda d'Ellington havia trobat una petita base de fans i va aconseguir un compromís al famós Cotton Club de  Harlem.  Aquest va  resultar  ser  un  punt  d’inflexió   important  en  la carrera  d’Ellington,  proporcionant-li accés  a públics més grans a través de la ràdio i els enregistraments.

El 1931 Ellington va deixar el Cotton Club i va començar una formula creativa única i singular que continuaria durant la resta de la seva vida. Per a Ellington, la gran banda no estava simplement formada per cinc canyes, quatre trompetes, tres trombons, bateria, un baix i un piano; Estava format per individus. Quan altres compositors s’havien preocupat de crear un so que unifiques els molts instruments en una sola veu, Ellington va creure en deixar que les veus dissonants de cada músic toquessin els uns contra els altres. Va escriure música que va aprofitar l'estil i les habilitats dels seus solistes. Per això i moltes altres raons, els seus solistes sovint es van quedar amb ell durant períodes prolongats i dècades senceres. Avui l’hi rendim homenatge recordant algunes peces d’Ellington amb les quals grans instrumentistes van engalanar les seves pròpies virtuts i qualitats musicals com a músics de Jazz.

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify

 

 

P-1257-Novetats/Chick Corea trio,live at Kongsberg - Norway, 1989.

Aquesta setmana repassem les novetats de:

Out Of/lnto-Motion 1

M.T.B- 'Solid Jackson'

Luther Allison Trio- I Owe lt All To You

Al Jarrea u & NDR Big Band- Ellington

I el nostre concert en directe:Chick Corea Trio Recorded live at Kongsberg Jazz Festival in Kongsberg - Norway, 1989.

Chick Corea (Piano) John Patitucci (Double Bass) Dave Weckl (Drums)

Escolta’l a Ivoox

Escolta’l a Spotify