DEXTER GORDON
Dexter
Gordon (27 de febrer de 1923 - 25 d'abril de 1990)
És
considerat un dels primers saxofonistes de bebop. Aquesta famosa fotografia de la vostra esquerra es de Herman Leonard amb Gordon fumant un cigarret durant una
actuació al Royal Roost a Nova York el 1948, és una de les més
importants icones gràfiques de la història del jazz.
Dexter
Gordon va néixer i créixer a Los Angeles, on el seu pare era el
metge de Duke Ellington i Lionel Hampton. Als 13 anys va començar a
tocar el clarinet i a partir dels 15 es va passar al saxo alt i
després al tenor.
Entre 1940 i
1943, Gordon entrà a la banda de Lionel Hampton, tocant a la secció
de saxos al costat d'Illinois Jacquet i Marshall Royal. El 1943 feia
els seus primers enregistraments com a líder, al costat de Nat King
Cole i Harry Edison. Durant 1943-44 va apareixer a les bandes de
Louis Armstrong i Fletcher Henderson.
Al 1945,
Gordon s'establí a Nova York, on actuava i enregistrava amb Charlie
Parker i també sota el seu propi nom. Gordon es va fer especialment
famós com a virtuós pels seus duels amb el també saxofonista tenor
i company seu, Wardell Gray, aquestes sessions eren una atracció
viva popular del moment i les tenim documentades en uns quants àlbums
entre el 1947 i el 1952.
La dècada
dels 50 serà una època fosca per a Gordon, degut a problemes amb
les drogues dels que no es començarà a recuperar fins a principis
dels 60, primer com a compositor, després com a lider i finalment
enregistrant alguns dels seus millors treballs per al segell Blue
Note.
L'any 1962
viatja a Europa, establint-se a Copenhaguen i participant en els
festivals més importants del continent, al costat de jazzmen
europeus, com ara Tete Montoliu o amb músics nord-americans de pas.
L'any 1976
va tornar als Estats Units reapareixent al famós club Village
Vanguard de Nova York aconseguint un important reconeixement.
L'any 1986
va tornar a Europa per a protagonitzar la pel·lícula de Bertrand
Tavernier 'Round Midnight, essent nominat a un Oscar per la seva
interpretació.
Dexter
Gordon va viatjar diverses vegades a Catalunya on va conèixer a Tete
Montoliu, amb qui va col·laborar en les seves estades europees i
participant en dues ocasions al Festival de Jazz Terrassa els anys
1981 i 1982
Sovint es
qualifica el so de Gordon de gran i espaiosos (fet que es pot
relacionar amb la seva gran estatura física), i la seva
característica tendència a tocar per darrere del pols. Una de les
seves influències essencials fou Lester Young. En canvi ell fou una
primera influència per a John Coltrane durant els anys 1940 i 1950.
Tanmateix, la manera de tocar de Coltrane, de mitjans dels anys 50 i
principis dels 60 influirà en l'estil de Gordon de llavors cap
endavant. Les similituds en els seus estils inclouen les sonoritats
transparents, intenses, metàl·liques, la seva tendència a
enfilar-se cap als aguts, la seva habilitat amb la canya i amb el seu
swing. Una de les particularitats de Gordon era el fet de recitar el
text de cada balada abans de tocar-la.