Contacte Andreu Fàbregas-Tel:657535071 Mail: andreujazz@gmail.com

Programa nº 19


De tant en tant imagino que a molts de vosaltres us passa com a mi quan mireu la vostra discografia i de sobte et trobes amb un disc que feia temps que no escoltaves i entones un “Cony que maco , que fas per aquí”. Aixi he volgut començar avui el meu programa amb un d'aquells enregistraments que feia anys i panys que no escoltava, el àlbum Herb Ellis Meets Jimmy Giufree del 59 amb una joia de tema que du per títol Remember. Seguim amb Giufree per presentar al amfitrió de la nostra segona hora , el gran Lee Konitz. Continuarem amb un to molt fresc repassant l'ultim treball del Perico Sambeat- Elastic i recordarem de nou el fenomenal trio suec liderat per malaurat pianista Esbjörn Svensson, EST i el seu album Plays Monk.
Tancarem l'espai d'avui amb els Nelson Project i el seu homenatge a Joe Henderson , Mode Joe i el vetera Max Sunyer amb el seu ultim àlbum, Secrets.

Salut

Andreu Fábregas i Borràs.

SEGONA HORA-LEE KONITZ



Des de els seus començaments a la orquestra de Claude Thornill al 1947 ja es veia clar que aquell jove xaval d'ulleres de pasta i una tímida simpatia, donaria a parlar per la seva vàlua com interpret jazzistic de alta volada.
Alumne avantatjat de la escola Tristano aquell jove music que va formar part de la meravellosa orquestra Capitol de Miles Davis amb aquell llegendari Birth of the Cool del 1949,començaria a partir de mitjans dels anys 50 a recorre un camí com a lider que encara avui en dia es mantén en actiu. Una historia, la de Konitz, marcada per estar al costat dels mes grans, Bill Evans, Miles Davis, Stan Kenton, Jimmy Giufree, Charles Mingus, Gerry Mulligan , Paul Bley , Joe Henderson o Elvin Jones entre molts d'altres i ell al seu costat fent gala de les mínimes exigibles que un bon dia li va inculcar el mestre Tristano, improvisació , motivació i modernitat.
Avui en la nostra segona hora estarem amb aquest home que de tanta admiració que va sentir per Parker es va negar a fer seguidisme “parkeria” i es va anticipar a les avantguardes dels anys 60 experimentant amb els seu propi estil i evolucionant dia rere dia per mantenir-se al marge dels demés amb una personalitat com pocs han tingut dins de la historia del Jazz.

Andreu Fàbregas i Borràs