Programa nº18

Aquesta setmana encetem el programa amb l'antològic solo de Jimmy Hamilton a la Orquestra de Duke  Ellington al 1955 i el seu Clarinet Melodrama com a mode de presentació de la nostra segona hora dedicada a Duke i al període 1953-1955 per Capitol Records. Seguirem amb un fenomenal àlbum de McCoy Tyner dedicat a Burt Bacharach del 1997 amb una orquestra conduïda per John Clayton. Recordarem de nou un dels millors albums amb cordes de tots el temps com va ser el Winter Moon de Art Pepper amb la conducció de Bill Holman i el propi Hollman estarà present també al següent dels temes, un tall de la Orquestra de Stan Kenton al 1953 amb Lee Konitz com a protagonista principal. Albert Sanz i el seu fenomenal ultim treball Oh que sera com a music de casa i Maria Schneider i el seu Sky Blue tancaran el nostre programa d'aquesta setmana.

SEGONA HORA.


Tots aquells de vosaltres que sou habituals al meu programa sabeu que gegants com Armstrong, Parker, Miles o Coltrane entre d'altres, tenen totes les temporades un especial dins del meu espai.
Aquesta setmana la segona hora del programa (nomes per Internet) està dedicada a aquell que jo sempre anomeno com l'Inventor del Jazz, Duke Ellington. L'Any 1953 Duke signava contracte amb Capitol records i tot i que no eren moments massa bons per la Orquestra de Duke, dins d'aquest període i d'aquest segell el mestre va deixar obres del tot imprescindibles. Dos anys abans d'aquests enregistraments al 1951, va ser el moment de la marxa de musics tan talentosos i importants dins de la Orquestra de Duke com Ben Webster o Barney Bigard entre d'altres, però la marxa mes difícil de pair per Duke va ser la de una de les animes de la mateixa banda, Johnny Hodges, fet pel qual en el propi moment de signar per Capitol Records la premsa, que anys abans no havien escatimat elogis per Duke i la seva Big Band, anunciava diàriament que la desaparició de la banda era a molt trigar qüestió de mesos.
Per sort, George Wein, Newport , Gonsalves i com no, la senyoreta rossa que va fer tornar al public al seu seient amb el solo de Gonsalves a Diminuendo and Crescendo in Blue, van tornar al lloc que es mereixia la big band de Duke aquell inoblidable dissabte 7 de Juliol de 1956, la mes gran de totes al llarg de la tota la historia del jazz.
En aquest especial el que he volgut es plasmar-vos per enèsima vegada la majestuosa musica d'aquest geni i també recollir temes que es van composar entre aquells anys 1953 al 1955, entre d'altres el primer cop que es va enregistrar el clàssic Satin Doll , els fenomenals talls a trio en l'inoblidable Piano Reflections o el record d'àlbums com Dance to the Duke , Ellington 55 o Ellington Showcase.
Espero que en gaudiu tant com jo a l'hora de fer aquesta selecció.

Regards to all.

Andreu



Aquesta Setmana al Camps....