Aquesta setmana encetem
el programa amb l'antològic solo de Jimmy Hamilton a la Orquestra de Duke Ellington al 1955 i el seu Clarinet Melodrama com a mode de
presentació de la nostra segona hora dedicada a Duke i al període
1953-1955 per Capitol Records. Seguirem amb un fenomenal àlbum de
McCoy Tyner dedicat a Burt Bacharach del 1997 amb una orquestra
conduïda per John Clayton. Recordarem de nou un dels millors albums
amb cordes de tots el temps com va ser el Winter Moon de Art Pepper
amb la conducció de Bill Holman i el propi Hollman estarà present
també al següent dels temes, un tall de la Orquestra de Stan Kenton
al 1953 amb Lee Konitz com a protagonista principal. Albert Sanz i el
seu fenomenal ultim treball Oh que sera com a music de casa i Maria
Schneider i el seu Sky Blue tancaran el nostre programa
d'aquesta setmana.
SEGONA HORA.
Tots aquells de vosaltres
que sou habituals al meu programa sabeu que gegants com Armstrong,
Parker, Miles o Coltrane entre d'altres, tenen totes les
temporades un especial dins del meu espai.
Aquesta setmana la segona
hora del programa (nomes per Internet) està dedicada a aquell que jo
sempre anomeno com l'Inventor del Jazz, Duke Ellington. L'Any
1953 Duke signava contracte amb Capitol records i tot i que no eren
moments massa bons per la Orquestra de Duke, dins d'aquest període i
d'aquest segell el mestre va deixar obres del tot imprescindibles.
Dos anys abans d'aquests enregistraments al 1951, va ser el moment de
la marxa de musics tan talentosos i importants dins de la Orquestra
de Duke com Ben Webster o Barney Bigard entre
d'altres, però la marxa mes difícil de pair per Duke va ser la de una
de les animes de la mateixa banda, Johnny Hodges, fet pel qual
en el propi moment de signar per Capitol Records la premsa, que anys
abans no havien escatimat elogis per Duke i la seva Big Band,
anunciava diàriament que la desaparició de la banda era a molt trigar qüestió
de mesos.
Per sort, George Wein,
Newport , Gonsalves i com no, la senyoreta rossa que va fer
tornar al public al seu seient amb el solo de
Gonsalves a Diminuendo and Crescendo in Blue, van
tornar al lloc que es mereixia la big band de Duke aquell inoblidable dissabte 7 de Juliol de 1956, la mes
gran de totes al llarg de la tota la historia del jazz.
En aquest especial el que
he volgut es plasmar-vos per enèsima vegada la majestuosa musica
d'aquest geni i també recollir temes que es van composar entre
aquells anys 1953 al 1955, entre d'altres el primer cop que es va
enregistrar el clàssic Satin Doll , els fenomenals talls a
trio en l'inoblidable Piano Reflections o el record d'àlbums
com Dance to the Duke , Ellington 55 o Ellington Showcase.
Espero que en gaudiu tant
com jo a l'hora de fer aquesta selecció.
Regards to all.
Andreu