Prog.1197 Temp.2022-2023-Art Pepper-West Coast Sessions-Los Angeles 1979-1981

 

El 1975, i quan ja ningú no apostava per Art Pepper, Contemporary va treure un nou disc de Pepper, titulat “Living Legend” amb una portada que reflectia la imatge d'un home castigat per la vida i les drogues, amb el seu cos ple de tatuatges i cicatrius. El contingut musical d'aquest disc glaça la sang, la música és la mateixa, el so, l'articulació, l'atac de l'instrument... tot és com abans de l'horror de la presó és la seva vida i l'artista no la va voler amagar. El 1978, grava per al segell Galaxy, “Today”, la seva obra mestra a les acaballes de la seva carrera; un disc perfecte i a la portada de l’àlbum, un altra vegada, la mirada d’un home marcat pel patiment, l’aïllament i l’absència d’alegria. Quatre anys més tard, el 1982, Art Pepper va morir després d'estar més d'una setmana en coma a un hospital víctima d'una hemorràgia cerebral.

Avui nosaltres repassarem justament la fase final de la seva carrera compresa entre el període 1979-1981 sota uns extraordinaris enregistraments formats per sis volums amb el títol de «Art Pepper Presents West Coast Sessions!», on la màgia i la meravellosa tècnica de Pepper brilla amb la mateixa intensitat de sempre.

Prog.1196 Temp. 2022-2023- Elmo Hope Periode 1953-1961

 

El compositor i pianista, Elmo Hope (1923-1967), va fer els seus primers passos com a pianista a la banda de Rhythm and Blues de Joe Morris entre 1948 i 1951. Amic personal de Thelonius Monk i Bud Powell, la seva qualitat com a compositor i pianista era similar a tots dos. No va gravar el seu primer disc fins a 1953 (Trio and Quintet. Blue Note) i la seva audició evidencia la seva afinitat musical amb Powell, encara que de so més lleuger i menys aspre.

El segell Blue Note l'hi va permetre enregistrar amb músics de la casa ja consagrats com: Sonny Rollins, Lou Donaldson, Clifford Brown o Jackie McLean. El 1959, grava el seu gran disc en trio amb Percy Heat al baix i Elvin Jones a la bateria. El 1957, grava amb Chet Baker, a Los Angeles, amb Lionel Hampton el 1959, i un gran disc amb el saxofonista Harold Land (The Fox-Contemporary 1959) i amb Curtis Counce en aquest mateix any. Elmo Hope va tornar a New York el 1961, assetjat per la malaltia que li produiria la mort sis anys més tard.