El recorregut d’avui ens porta per alguns dels discos més emblemàtics del catàleg Blue Note de l’any 1963 amb tota aquella generació irrepetible de músics del hard bop dels anys seixanta.
“Never Let Me Go” mostra un Stanley Turrentine càlid, melòdic i profundament bluesy, amb aquell so gras i humà que el va convertir en una veu única del saxo tenor.
“Vertigo”, de Jackie McLean obre les portes a un llenguatge més modern i nerviós, gairebé flotant entre el hard bop i les primeres aventures de l’avantguarda.
“My Point Of View” confirma la immensa capacitat compositiva de Herbie Hancock, combinant sofisticació harmònica, groove i una elegància absolutament moderna.
“Una Mas”, de Kenny Dorham construeix un ambient hipnòtic i llatinitzant, amb una senzillesa aparent que amaga una enorme riquesa rítmica.
“Our Man In Paris” és una autèntica joia del jazz expatriat europeu, amb un Dexter Gordon majestuós i relaxat dialogant amb músics de primer nivell.
“A Man With A Horn” respira soul jazz i carrer, amb l’inconfusible swing terrenal de Lou Donaldson.
“Little Johnny C”és una obra menys coneguda però extraordinària, on Johnny Coles desplega lirisme i sensibilitat amb una finor exquisida.
“Step Lightly”,de Blue Mitchell combina contundència bop i subtilesa melòdica amb una naturalitat admirable.
“Our Thing” de Joe Henderson inquiet, modern i creativament desbordant, ja apuntant cap a nous horitzons sonors.
“No Room For Squares” és pur hard bop refinat, amb el fraseig elegant i intel·ligent de Hank Mobley en estat de gràcia.
“Idle Moments”,es una obra mestra on el temps sembla aturar-se i on Grant Green va crear una atmosfera nocturna, pausada i gairebé cinematogràfica.
Finalment,“The Sidewinder” de Lee Morgan esclata amb energia, groove i un magnetisme irresistible que va redefinir el so comercial del jazz modern.
Tots aquests discos enregistrats l’any 1963 comparteixen una mateixa essència: improvisació viva, personalitat pròpia i aquella combinació perfecta entre sofisticació i emoció directa.És el jazz de l’època daurada de Blue Note Records, quan cada sessió semblava destinada a convertir-se en història.
“Never Let Me Go” mostra un Stanley Turrentine càlid, melòdic i profundament bluesy, amb aquell so gras i humà que el va convertir en una veu única del saxo tenor.
“Vertigo”, de Jackie McLean obre les portes a un llenguatge més modern i nerviós, gairebé flotant entre el hard bop i les primeres aventures de l’avantguarda.
“My Point Of View” confirma la immensa capacitat compositiva de Herbie Hancock, combinant sofisticació harmònica, groove i una elegància absolutament moderna.
“Una Mas”, de Kenny Dorham construeix un ambient hipnòtic i llatinitzant, amb una senzillesa aparent que amaga una enorme riquesa rítmica.
“Our Man In Paris” és una autèntica joia del jazz expatriat europeu, amb un Dexter Gordon majestuós i relaxat dialogant amb músics de primer nivell.
“A Man With A Horn” respira soul jazz i carrer, amb l’inconfusible swing terrenal de Lou Donaldson.
“Little Johnny C”és una obra menys coneguda però extraordinària, on Johnny Coles desplega lirisme i sensibilitat amb una finor exquisida.
“Step Lightly”,de Blue Mitchell combina contundència bop i subtilesa melòdica amb una naturalitat admirable.
“Our Thing” de Joe Henderson inquiet, modern i creativament desbordant, ja apuntant cap a nous horitzons sonors.
“No Room For Squares” és pur hard bop refinat, amb el fraseig elegant i intel·ligent de Hank Mobley en estat de gràcia.
“Idle Moments”,es una obra mestra on el temps sembla aturar-se i on Grant Green va crear una atmosfera nocturna, pausada i gairebé cinematogràfica.
Finalment,“The Sidewinder” de Lee Morgan esclata amb energia, groove i un magnetisme irresistible que va redefinir el so comercial del jazz modern.
Tots aquests discos enregistrats l’any 1963 comparteixen una mateixa essència: improvisació viva, personalitat pròpia i aquella combinació perfecta entre sofisticació i emoció directa.És el jazz de l’època daurada de Blue Note Records, quan cada sessió semblava destinada a convertir-se en història.