EDDIE "LOCKJAW" DAVIS-
JOHNNY GRIFFIN
Eddie va néixer
com Edward Davis el 2 de març de 1922 a Nova York i va morir a
Culver City, Califòrnia, el 3 de novembre de 1986.
Va començar
la seva carrera professional a finals de 1930 i malgrat l'estreta
relació que mantindria amb el bebop uns anys més tard, el seu estil
estava fermament arrelat en el blues i el swing.
Va obtenir grans
experiències en bandes com les de Cootie Williams (1942-1944), Lucky
Millinder i Andy Kirk (1945-1946) abans de començar a liderar els
seus propis grups orientats fuertemenete al Rhythm & Blues.Va ser
un protagonista essencial en l'orquestra de Count Basie en diverses
ocasions (1952-1953, 1957, i 1964-1973).
El particular so que
arrencava del seu saxo tenor va fer d'ell un músic molt imitat, sent
un dels pocs intèrprets que van desenvolupar un estil personal
inconfusible caracteritzat per la seva agressivitat i gran to
bluesístic, però també capaç d'aconseguir una gran sensibilitat.
Per la seva
banda Johnny Griffin com molts altres músics d'èxit de Chicago, va
estudiar música al DuSable High School sota Walter Dyett, començant
a tocar el clarinet abans de passar-se al oboè, saxo alt i,
finalment, després de treballar en l'orquestra de Lionel Hampton ,
al saxo tenor juntament amb Arnett Cobb. Quan estava a l'institut,
als 15 anys va arribar a tocar amb T-Bone Walker en un grup liderat
pel germà de Walker. Va treballar en l'Orquestra de Lionel Hampton
(sent la seva primera aparició a Los Angeles en un enregistrament de
1945 als 17 anys), i la va abandonar per unir-se a l'orquestra d'un
col · lega de Hampton, el trompetista Joe Morris de 1947 a 1949. Va
tocar amb els Messengers d'Art Blakey durant uns mesos de 1957, i en
el sextet i quartet de Thelonious Monk el 1958. Durant aquesta etapa,
va gravar un interessant treball amb Clark Terry en "Serenade To
Bus Seat" acompanyant el trio Wynton Kelly, Paul Chambers i
Philly Joe Jones. Va tornar a treballar amb Monk a la seva octet i
nonet el 1967. Va gravar també amb el quintet de Nat Adderley el
1958 i una altra el 1978. Com a líder de la seva pròpia orquestra,
el seu enregistrament per a Blue Note de 1956 Introducing Johnny
Griffin, que va comptar amb Wynton Kelly al piano, Curly Russell al
contrabaix i Max Roach a la bateria, li va proporcionar grans elogis
per part de la crítica. Atès que ja havia aconseguit l'èxit als
Estats Units, especialment amb el seu disc també per Blue Note de
1957 A Blowing Session amb la col · laboració de John Coltrane, es
va traslladar a Europa.
Quan Eddie "Lockjaw" Davis i
Johnny Griffin van unir forces per formar un combo amb els seus dos
potents saxos tenors en la línia frontal, el hard bop es va
assegurar d'afegir a la seva llista de famosos "enfrontaments"
una nova i reeixida fórmula en què les"competències" no
eren més que una disfressa per expressar l'admiració mútua que els
protagonistes sentien entre ells.
Només cal recordar com a
exemples el succeït entre Gene Ammons i Sonny Stitt, Dexter Gordon i
Wardell Gray, Phil Woods i Gene Quill, Zoot Sims i Al Cohn, Frank
Foster i Frank Wess i un inoblidable trobada de Sonny Rollins amb
John Coltrane.
The Johnny Griffin & Eddie "Lockjaw"
Davis Quintet va estar actiu tot just un parell d'anys però, en tan
breu període va deixar un llegat realment impressionant: Tough
Tenors, Tough Tenors Favorites, Pisces, The Tenor Scene, Lookin 'At
Monk, Blues Up And Down, Live At Minton i Battle Stations, un títol
que pot sonar molt "guerrer" però en el qual només van
posar els seus grans i extravertits tons a prova perquè, en la
"baralla", guanyéssim tots.
Secundats pel pianista
Junior Mance, el contrabaixista Larry Gales i el bateria Ben Riley,
els registres d'aquesta realització reeditada el 2011 per Fresh
Sound Records, corresponen a preses en directe al mític Minton's
Playhouse de Nova York el 6 de gener de 1961 que es el que podreu
escoltar dins de la selecció que teniu a la vostra disposició en
aquesta web.