MUSICS DE LA SETMANA

Miles Davis Quintet.
1964-1968


Quant apareix el primer àlbum d'estudi d'aquest gran quintet de Miles Davis, ESP (1965), aquesta formació al complert portava tan sols des de el 25 de setembre del 1964 actuant en directe. Aquestes actuacions van estar a Berlín, los Angeles, Paris, Copenhague i de nou a Alemanya al Sindelfingen el 8 d'Octubre del 1964 on va cloure aquella gira de tan sols 13 dies de durada. Es evident que tot i que l'ultim d'incorporar-se va estar Shorter, la resta del grup portava junta des de Maig del 1963 i això va estar clau en el posterior desenvolupament d'aquest quintet històric, on la entrada de Shorter per George Coleman va estar l'ingredient final d'una maquina de fer jazz contemporani absolutament perfecte.
Aquell magistral quintet format per Davis (t), Wayne Shorter (st),Herbie Hancock (p),Ron Carter (b) i Tony Williams (dr), seria per sempre mes l'última de les grans bandes acústiques de Miles, i per extensió, l'ultima mes gran formació en quintet de la historia del jazz fins a dia d'avui.
A diferència dels seus àlbums d'estudi, la participació en viu del quintet en els enregistraments en directe, i tot el que escoltarem en la nostra segona hora i que forma part del meravellós Bootleg d'aquest quintet a Europa el 1967 , per mi al menys, son un pas encara mes enllà en l'evolució de jazz i tot un referent de la musica del nostre temps.
El grup toca temes del repertori de Miles del seu període anterior i composicions dels nous vinguts a l'univers Davis. Footprints-Masqualero (Shorter), Riot (Hancock) i el tema Agitation del propi Miles. Tots aquest talls i la resta son moments on l'art jazzistic brilla a uns nivells realment inabastables, i que capten la atenció tant del bon aficionat com la del music mes exigent de manera absoluta. Tan val quins son els motius els quals la plana major de la critica de tot el mon adora aquest enregistraments de Miles entre el 64 al 68,i de ben segur deu ser per motius ben diferents. Els uns, (crítics i aficionats), per la meravellosa música que escoltaven incomparable amb la resta i d'altra banda els musics observaven atonits la tècnica que mostraven aquestes quatre bestioles al llarg d'aquest període i de la qual no en podien escapar-se del seu atractiu i del repte que això suposava, tant per a ells mateixos, com pels coetanis del propi Miles Davis.
És raonable assenyalar, però, que si bé alguns dels títols segueixen sent el mateixos que tocava el quintet dels 50, la velocitat i la exposició dins d'un marc absolutament innovador en quant a les normes no té comparació, i per tant, tant la pròpia filosofia de Miles, i tots els temes, pateixen una resurrecció innovadora en la forma i l'exposició, rascant superficialment les formes mes “free” però sense incloure-les com a part fonamental.
El respecte i l'ortodòxia que ell mateix havia conservat fins aquell moment s'eixamplava amb la mesura i coneixements d'un gegant del jazz com Miles, i començava a obrir-se un camí de modernitat musical incomparable, on la llibertat i el classicisme convivien amb una plasticitat i una harmonia com mai fins a les hores havia succeït en tota l'historia del jazz.
Smiles (1966), Sorcerer (1967), Nefertiti (1967), Miles in the Sky (1968), i Filles de Kilimanjaro (1968),son les mostres d'un enfocament on la improvisació d'aquesta formació va arribar a ser la mostra inexorable de la elasticitat musical, de la alteració del tempo en la totalitat del grup, una marca de la casa fins a les hores mai repetida. La màgia d'aquell quintet radicava amb la convivència del elements nous amb el tradicionals i per tant el creixement del seu art es presentava majestuós i absolutament innovador.
A traves d'aquesta immersió carregada d'impressionisme musical el propi jazz va créixer i van conviure la progressió d'acords tradicional amb el Jazz modal i començava un període anomenat Post-Bop amb aquest nou alliberament, un fet inaudit fins a les hores i on Miles Davis per tercera ocasió (però no última al llarg de l'historia) va estar l'amfitrió d'un moviment que encara es referent avui en dia, i que nomes te un problema, i es que tan sols ell i el seu grup van poder realitzar. Incomparables.

Andreu Fàbregas i Borràs

Aquesta Setmana al Camps....